En aquest bloc aniré pujant les pràctiques que vagi realitzant cada setmana a l'assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics, per tal de compartir els meus aprenentatges.
A una aula d’infants de cinc anys sorgeix la idea de fer un projecte sobre
Menorca. Aquesta idea parteix de la curiositat d’un infant per saber d’on ve
cada vent i quin nom té en menorquí. Altres infants també mostren curiositat
per altres aspectes de Menorca com per exemple el nom dels municipis i on està
situat cadascun, la muntanya més alta de l’illa, el camí de cavalls.. per tant
es dóna inici a un projecte que cercarà trobar resposta a totes les curiositats
dels infants. Aquest durarà tot un trimestre.
L’activitat que es presenta per fer amb la pissarra digital interactiva
(PDI) tracta sobre els vents, els infants hauran de relacionar el nom de cada
vent amb el seu punt cardinal. Per a què no sigui tan complicat, tindran en tot
moment una rosa dels vents amb els punts cardinals i els vents marcats.
Objectius:
Treballar amb les noves
tecnologies de la informació i la comunicació i saber utilitzar-les.
Fer un bon ús de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació.
Conèixer els vents que bufen
a l’illa i situar-los segons el punt cardinal d’on venen.
Relacionar el nom de cada vent amb el seu punt cardinal corresponent.
El dilluns no vaig poder assistir a classe perquè tenia cita amb el fisioterapeura, però les meves companyes m'han posat al dia ràpidament. Aquesta setmana se'ns ha demanat que cerquem informació sobre el que és el pla TIC i que després el comparem amb el pla TAC, per tant començaré fent una breu definició de cada pla
per després poder comparar-los.
El pla TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) és un instrument
de planificació integrat en el Projecte Educatiu dels centres que persegueix
fonamentalment el desenvolupament del tractament de la informació i competència
digital i la integració de les TIC com a eina didàctica en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
El pla TIC té la finalitat de millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge
dins l’entorn educatiu. Les noves tecnologies de l’aula són un recurs que faran
més fàcil la tasca del docent i que ampliaran totes les possibilitats que poden
fer.
El pla TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) és un
instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l'autonomia de
centre i del Projecte Educatiu del Centre.
La integració plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com
un procés d'innovació i gestió del canvi, que afecta d'una banda tots els seus
integrants i, de l'altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu,
organitzatiu i tecnològic.
El Pla TAC ha d'establir unes directrius clares per
assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la
inclusió digital, la innovació metodològica. En el Pla TAC es recullen les
característiques actuals del centre en relació a les TAC, es defineixen
els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa
als aspectes organitzatius, didàctic o pedagògics i curriculars.
El pla
TIC s’explica com tractar i transmetre informació i comunicació, el pla TAC és
la visió que es fan de les TIC en les escoles. Es tracta de posar les
tecnologies al sevei d’una millora en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge
que es desenvolupen dia a dia dins una aula.
Anava una setmana
enrere amb la feina, però avui esper posar-me al dia. Per al tema 4 se'ns va
demanar que féssim una reflexió sobre el nostre propi procés tecnològic a
partir del concepte de competència digital i de les fases d'integració de les
TIC segons el projecte ACOT.
A quina fase ens
trobem com a futures mestres??
La competència digital s’ha d’ensenyar a les escoles com una matèria més,
igual que la llengua i les matemàtiques. La competència digital està formada
per:
La
competència informacional, que és el conjunt de coneixements necessaris per
treballar amb la informació.
La
informàtica, emprar totes les tecnologies que ens envolten de manera correcta i
racional.
El tercer element seria la multialfabetització.
Component
genèric, tenim accés a molta informació, però no sabem ser crítics ni selectius
amb aquesta informació que ens arriba, es diu competència cognitiva genèrica.
La
ciutadania digital és la cinquena
competència i és la preparació per viure en un món on la realitat i el món
virtual es confonen, això es dóna molt en adolescents que utilitzen les xarxes
socials. Han de saber utilitzar les tecnologies de cara a un futur.
Ninguna d’aquestes competències s’adquireix a base de respostes actuals i
automàtiques, els infants han d’aprendre a trobar respostes a les qüestions que
se’ls plantejarà en el futur. La família també juga un paper molt important a l’hora
d’aprendre a utilitzar de manera responsable la informàtica. Escola i família
han d’anar de la mà. Els pares han de fer un esforç sobretot amb els infants
més petits per tal de donar una bona educació als seus fills.
La integració de les TIC és un procés molt lent, a Espanya comptem amb la tecnologia,
la disposició i la formació, però ens caracteritzem per voler les coses de
forma immediata i no disposem de temps suficient per aplicar-les.
Segons el projecte d’investigació ACOT, hi trobem 5 fases:
La primera fase, accés: es tracta d’aprendre l’ús bàsic de la
tecnologia. En el meu cas, considero que vaig aprendre tard a emprar les TIC,
encara avui en dia estic descobrint moltíssimes coses que no sabia fer i que és
gràcies a aquesta assignatura que he après a utilitzar nous programes, i a
utilitzar moltes eines que desconeixia de programes que són habituals.
La segona fase, adopció: es tracta d’emprar les noves tecnologies
per ensenyar. No significa canviar tota la metodologia de l’ensenyança, sinó
que s’ha d’incorporar tota aquesta manera de fer per beneficiar tant a l’infant
com al professor.
La tercera fase, adaptació: ensenyar als infants que poden emprar les
noves tecnologies per beneficiar els seus aprenentatges, substituir el mètode
més tradicional per aquest més innovador i que és totalment necessari avui en
dia. Jo com a alumne estic mesclant una mica el sistema tradicional amb les
noves tecnologies, com a mestre estic segura que utilitzaré molt més les TIC
que no ara.
La quarta fase, apropiació: treball més cooperatiu, interdisciplinari.
S’ha d’utilitzar la tecnologia quan sigui necessària.
La cinquena fase, invenció: es descobreixen nous usos per a la
tecnologia, els professors han d’emprar la tecnologia com mai abans s’havia
utilitzat.
Després d’haver llegit i entès totes aquestes fases, em puc situar com futura mestra dins la quarta fase, utilitzant
cada vegada més la tecnologia però sempre que sigui necessària, i s no deixant
de banda allò més tradicional.
Deix l'enllaç del vídeo de youtube que he hagut de veure perquè realment em sembla molt interessant la seva manera d'explicar la competència digital i perquè em sembla que tot el que diu sobre la família i l'escola per treballar conjuntament en l'educació dels infants és cosa que hem de reflexionar tots i totes.
La setmana passada vam realitzar en grup aquesta línia del temps a partir de la lectura de Manuel Area. El vaig realitzar juntament amb na Teresa Pons, na Noemi González, na Paola Guerrero i n'Andrea Marín.
Aqueta tasca de reflexionar sobre les possibilitats i les limitacions del software educatiu ens la van proposar fa unes setmanes ja i no hi havia pensat en fer-la degut a la prova d'avaluació que vam fer el passat dilluns. Ara bé, se'ns ha demanat que reflexionem sobre els software educatius, aquests són aquells programes o aplicacions informàtiques utilitzades dins l'aula per tal d'afavorir i enriquir el procés d'ensenyament-aprenentatge dels infants. Trobem molts tipus de softwares educatius avui en dia, però no tots són 100% educatius sinó que molts acaben essent simpliment software lúdics i d'entreteniment pels infants.
Consider que per evitar que això passi, els professors haurien de passar una eina d'avaluació multimèdia per veure si realment aquesta o aquella aplicació cobreix les seves necessitats.
Les possibilitats que ens ofereix el software educatiu són:
Permeten afavorir les habilitats tecnològiques dels infants.
Fomenta el treball autònom per part de l'usuari.
Permeten tant el treball de manera individual com en petit grup.
Es tracta l'error d'una manera suau, intenten orientar a l'infant cap a la resposta esperada.
Solen ser motivadors i atractius per als infants.
Permeten a l'infant emprar aquestes aplicacions sense que aquests sàpiguen llegir.
Les limitacions que presenta el software educatiu són:
Podem trobar programes que no tenen ben definit el seu destinatari, moltes vegades estableixen una franja d'edat molt desequilibrada cosa que fa que els més petits no sàpiguen fer tot i els més grans s'avorreixin durant una part de l'activitat.
Existeixen programes que tenen l'error molt marcat i això fa que els infants es desmoralitzin.
En ocasions els elements del software (els punters per exemple) fan que l'usuari es distregui fàcilment.
Els icones poden no ser clars i estar massa junts, cosa que fa que no s'entengui el que s'ha de fer o que es produeixin clics involuntaris.
A vegades els continguts no són del tot correctes, cosa que fa que sigui necessària la presència d'un professional de l'educació durant el procés de disseny (cosa que moltes vegades no hi és).
Aquesta feina m'ha resultat familiar després d'haver estat estudiant per a la prova de dilluns, i també després d'haver pogut veure (en diferit) la conferència sobre la creadora de PIPO de com és el procés d'elaboració i que és el que es necessita i es té en compte durant aquest.
